• Laura Saula

    Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.

    Elisabet Carvajal

    “La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
    social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.

    Anna Pruna

    Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.

    Josep Maria Picola Meix

    La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.

    Carme Escales

    Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.

    Jordi Pacheco

    Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.

    El Simposi sobre Llibertat de Premsa a Lleida mostra les millores i els factors de canvi als mitjans públics de diferents països europeus, sobretot als del sud del vell continent.
    Els cronistes parlamentaris analitzen els canvis viscuts en els darrers temps i com aquests afecten la informació política. El perfil dels polítics ha variat. La manera de contactar-hi, també. Les intervencions dels diputats es transmeten per streaming. Tot plegat, nous reptes per als periodistes.
    Internet i les xarxes socials han fet saltar pels aires els postulats clàssics de les teories de la formació de l'opinió pública. En aquest nou escenari, hi ha un interès creixent per saber com canvia la manera en què ens informem i si afecta al vot a les urnes. Estudis acadèmics hi donen resposta.
    Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, entrega el guardó a Josep Maria Cadena. Foto: Jordi Salinas
    Josep Maria Cadena, amb quasi seixanta anys de professió, recull el premi Ofici de Periodista que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El periodisme català està, en bona mesra, dins del cervell privilegiat d'un dels veterans que més ha viscut la crònica de la professió.
    Té una extensa trajectòria plena de feines amb responsabilitat. Ha treballat a aquí a l'estranger. En televisió, ràdio i premsa. El currículum d'Esther Vera mostra que, lluny d'aferrar-se als càrrecs, defuig la zona de confort. El seu darrer repte és dirigir l'Ara, substituint Carles Capdevila.
    El capellà i periodista Francesc Romeu reflexiona per a "Capçalera" sobre la gestió de l'actual pontífex.
    El Papa Francesc durant una visita a Rio de Janeiro (Foto: Tania Rego /ABr)
    L'Estat més petit del món és un niu d'escàndols i conspiracions. La cúria romana, al servei del govern papal, és escenari d'una intensa lluita pel poder, tal com revelen les darreres informacions aparegudes a la premsa italiana, que han estat batejades com Vatileaks.
    Alba Casanovas té 27 anys i treballa en el sector de la comunicació corporativa (Foto: José Luis Gómez Galarzo)
    Molts joves periodistes s'endinsen en la comunicació corporativa davant la precarietat que troben als mitjans. Els experts veuen la comunicació a gabinets com un sector a l'alça que, des de fa anys, genera bona part dels nous llocs de treball.
    Alguns periodistes veterans van ser apartats prematurament de la professió. Teixidors de l'ofici des de la Transició, l'Àngela, el Jordi, el Carles, el Siscu, el Joan i la Maria Àngels, han trobat altres ocupacions després de l'adéu abans del previst.
    Una imatge actual de Manel Armengol. (Foto: Sergio Ruiz)
    Manuel Armengol, autor de la fotografia icònica de la Transició, ha viscut la cara i la creu del periodisme. El fotògraf viu la duresa amb què la professió pot tractar els seus referents.
    Al periodisme cross-border col·laboren periodistes i mitjans de diferents països.
    El periodisme entre fronteres o cross-border, elaborat per professionals de diferents països i mitjans, permet realitzar investigacions ambicioses.
    Periodistes que fa dècades que exerceixen la professió valoren l'evolució del periodisme des de la Transició i fins avui. Es poden establir paral·lelismes entre aquesta època històrica i l'actual?